dilluns, 5 d’agost del 2013

Per les muntanyes de Colorado

Tots tenim al cap imatges de Colorado gracies als meticulosos escenografs que ahn creat obres mestres del cinema americà. Nosaltres veniem cap aquí amb aquest imaginari i la realitat ha superat als records.

Vam iniciar l'ascens a les Rocky Mountains passant per Independence pass, un port de muntanya a 12000 peus, uns 3687 metres. Nosaltres anavem en cotxe pero un munt de gent hi peregrina en bici! Una matada!

Vam acampar en una camping public molt basic (ells en dieun "primitive camping"), un lloc tranquil on cada dia veiem cervols entre les flors.

La civilització més propera és Aspen, un poble que s ha transformat en un resort d esqui per bil.lionaris. Aspen té el seu encant, amb cases velles de fusta ben conservades però el nou Aspen és gaire bé un insult. Pel carrer et creues amb senyors i senyores operades de tot el que pogueu imaginar, de fet Aspen té algunes de les cliniques mes reputades del pais i s'anuncia com l'indret ideal per recuperar te i cuidar el teu cos.

On vam trobar el nostre propi paradis va se a Elk Wallow, un camping minuscul i solitari a tres quarts d hora del poble mes proper, Basalt. Un contrast amb Aspen. Cada vegada ens agrada més estar en llocs remots. Es l autentic luxe.

Les excursions que vam fer en aquesta vall les hem catalogat com idíliques, poca gent, natura immensa i fauna.

Colorado, malgrat tenir una densitat de població molt superior a Wyoming ofereix racons que sembla que encara hagin de ser descoberts per l home blanc.

Ens agrada Colorado!

Més fotos al Picasa!

 

dissabte, 27 de juliol del 2013

Summer camps a Jackson, Wyoming

Que es el que recordeu d unes bones colonies? Amics, natura, esport, musica... Tot aixo ho vam trobar a Jackson, Wyoming.

No podiem imaginar que a aquesta edat tornessim a sentir l emocio de viure unes colonies d estiu. La nostra visita a l Andy i l Sparky a Jackson es va convertir en un seguit d activitats dignes de les millors colonies que pogueu imaginar.

Vam comencar per un passeig en canoa a l String lake dins del parc nacional dels Tetons. Aquesta vegada teniem dos mestres de la canoa que ens van ensenyar els trucs basics per no barallar-nos abord. Segons diuen, anar amb canoa es el millor test per a una parella...requereix tanta coordinacio que es molt facil caure en la temptacio d escridassar a l altre quan veus que la canoa mai va on tu vols.

 

Una tarda l Sparky em va portar a un pic dels voltants, un raco solitari on no vam creuar ningu, nomes la caca fresca d un os i les seves petjades grandioses. Tot el cami va estar marcat per l emocio (o haig de dir por?) de trobar-nos amb l'os!

Jackson es una ciutat petita que a l'hivern es converteix en un centre d'esqui que atrau esquiadors d alt nivell de tot el mon. A l estiu acull un turisme mes familiar que vol gaudir de la magnitud de la natura. Aixo si, es un desti molt cotitzat i viure aqui es carissim!

Vam viure el 4 de juliol i el Nil es va poder pujar a un camió de bombers, història que anirà repetint durant setmanes! Durant la desfilada es va espantar quan un pallasso se li va acostar a donar li un carmel i ara no vol saber res dels pallassos!

Una de les activitats que vam fer va ser estrenar nos com a pescadors d aigua dolça. Va ser un desastre! El material no era nou aixi que es feia un embolic cada cop que tiravem la canya i els xiscles d emocio del Nil tampoc ajudaven a atraure els peixos. Total, zero captures iuna lliçó apresa... La pesca s ha de combinar amb una altra activitat, digue li canoa o excursió pero anar nomes a pescar ens ha semblat avorrit.

De Jackson vam anar 3 dies a Yellostone a la zona de Lamar Valley on vam veure bisons, ossos negres, grizzlies, elks (cervols grans ), coyotes, pronghorns (cervols mes rustics) i aguiles calves. Un festival! Aixo si, al Nil el que mes li va interessar van ser els camions que feien les obres de la carretera... Els nens sempre et sorpenen!

 

 

 

dimecres, 3 de juliol del 2013

Salt lake city i City of Rocks

De Salt lake city i City of Rocks
El millor d un viatge llarg es que els plans es poden fer i desfer. Quan pensavem que el cami ens portava cap a Colorado, uns amics ens van dir d anar a City of Rocks,a Idaho, per escalar i acampar en un entorn idilic. Vam creuar Utah fent una parada a Salt Lake City on vam visitar els nostres amics Will i Jannine. Alla ens vam tornar a sentir cosmopolites: festival d art i musica, una taqueria mexicana amb uns tacos de peix excelsos, uns tastets de Caputo's, una delicatessen italiana que fins i tot venia pernil espanyol a 150 dolars la lliura!!! Tambe vam fer la primera prova pel turmell del Joan.

Vam anar a escalar a Big Cottonwood, un sector d escalada local a nomes 15 minuts de Salt Lake. Prova superada! el turmell es va comportar i ens vam animar per anar a city of Rocks.
De Salt lake city i City of Rocks
City of Rocks combina vies d escalada esportiva i tradicional. Alla ens vam trobar amb els nostres amics de Montana, el Gray i la Eloise i tambe van venir dos amics de Jackson, Wyoming, la Sparky i el Chuck, carregats de material perque nosaltres nomes tenim un parell de gats!

De Salt lake city i City of Rocks
Llastima que va fer massa calor i hi havia moments en els que no sabiem on amagar/nos.
De Salt lake city i City of Rocks

 Aquest parc forma part de l'Oregon Trail, un dels camins que havien de fer els emigrants que anaven cap a Oregon o cap a California des de l Est, en busca d una nova vida. California era la terra promesa, per molts el lloc on trobarien or, per d altres, com els mormons l oest era un refugi ja que estaven perseguits.

De Salt lake city i City of Rocks

 Viatjaven en carrosses tirades per bous i podien trigar entre 4 i 6 mesos per arribar al seu desti. Segons diuen, els atacs dels indis eren escasos i la gent mes aviat moria de malalties relacionades amb la manca d higiene, especialment de colera.


 Us deixem algunes fotos al Picasa!

divendres, 21 de juny del 2013

Flagstaff & Grand Canyon

De Flagstaff & Grand Canyon

Despres de patir una onada de calor a Sequoia National Park vam fugir atravessant el Mojave desert a 115 F, uns 46 graus! 
Vam baixar del cotxe per posar benzina i ens desfeiem. Sort que aquesta vegada el cotxe t'e aire condicionat!

Feia tanta calor que a Kingman vam decidir passar la nit en un hotel. No ens veiem en cor d acampar sota la solana imperant. Kingman no t'e res en especial pero forma part de la ruta 66 aixi que molta gent para aqui per impregnar se de l esprit de l epoca. Nosaltres vam trobar un restaurant tailandes que ens va alegrar el cami!

Flagstaff va ser el proper desti. Ens ha sorpres molt. Es una ciutat activa! hi ha una agenda d activitats molt completa, des de concursos de chili con carne, festivals de gay pride, nombrosos senders per fer a peu, i com no, establiments mitics de la ruta 66.

Nosaltres ens vam dedicar a visitar parcs estatals, llacs, rius i tot el que tingues aigua per tal de passar la calor. Ens va agradar la zona de Mary Lake on vam acampar un parell de nits al costat d uns llacs. Un lloc solitari on vam coneixer un granger que ens va ajudar a arreglar la roda punxada. El Nil va disfrutar com un boig veient tota l operaci'o... per que sera que als nens els encanten tot el que esta relacionat amb els mecanics, els camions i els tractors?

Aquest granger ens va recomanar un lloc per acampar que va resultar ser un santuari de vaques, tota la nit les vaques amunt i avall, mmmm, mmmuuu, mmmuuu, aixi que pel mat'i ens vam despertar envoltat de vaques. La cara del Nil dient Good morning, vaques! no te preu.
De Flagstaff & Grand Canyon

De Flagstaff & Grand Canyon
Un dels moments que mes ens agraden d anar de camping es al capvespre quan ja hem plantat la tenda i  estem una estona jugant fins que no fem el sopar. Obrim la cerveseta i explorem el territori. Recollim llenya pel foc, pinyes, descobrim caus d animals, escoltem els ocells i traiem l espasa laser de la guerra de les galaxies i lluitem fins l hora de sopar!


De Flagstaff & Grand Canyon

Des de Flagstaff vam anar al South Rim del Grand Canyon i tambe al North Rim. Son dues visions del Cano, molt diferents.
El south Rim esta mes explotat i costa fer te a la idea que estas en un lloc natural. Esta ple de turistes,com nosaltres clar.
El North Rim es la cara oposada. Nomes rep un 10% dels visitants del south rim i aixo es nota. Les vistes tambe son impressionants i  pots acampar a prop del parc gratis.

Vam acampar enmig del bosc i quan ens vam despertar, a les 5h, amb la sortida del sol, dos cervols ens estaven ensumant les nostres coses. Ens vam quedar callats observant en ple silenci, nomes sentiem les seves passes per l herba. Va ser genial.

Podeu veure mes fotos als albums de picasa.

FOTOS HERE.

dimarts, 4 de juny del 2013

Santa Cruz, punt de partida.

De santa Cruz Vibes

Al marc vam comencar un viatge que havia de durar 5 mesos, per Fontainebleau i Estats Units. No sabiem que a la setmana el Joan tindria la mala sort de caure i trencar-se el turmell. Aixo ens va portar a passar dos mesos a Llambilles, Girona, fins que el Joan va comencar a caminar.


Ara ja estem a Santa Cruz! Tornem a comencar alla on vam acabar el viatge el 2009. El Paul i la Sun ens han acollit i ens han tractat com a reis. Aquesta casa es el somni de tot america, pati exterior, jardi, garatge i of course, cuina americana. El millor pero, es comprovar que malgrat que el temps passa i la distancia ens separa, quan tornem a estar junts es com si ens haguessim vist la setmana passada.
El Nil s ho passa pipa amb el Dorian i l Elias, de 3 i 5 anys. Son el trio maravillas. Nomes hi ha pau quan estan dormint. Els tres son dels que no paren i tot i no parlar el mateix idioma, s entenen perfectament.
Un dels highlights es el menjar. El Paul i la Sun son uns cuiners excellents i ho estem aprofitant. Tenen un estil que es un mix de cuina coreana/mexicana + barbacoes que sumat a la nostra gula i la inactivitat esportiva ja ens ha fet posar algun kilet de mes.
Una de les primeres coses que haviem de fer era obrir un compte per ingressar tot el cash que portavem. L altra vegada no vam tenir problemes pero aquesta vegada, degut a les regulacions bancaries que son mes estrictes des del 2009, ens han posat traves i fins avui no hem sapigut que si que podiem tenir el compte. Ufff tot es mes senzill aixi.
La segona tasca era trobar un cotxe. Hi ha milers de cotxes de segona ma en venda pero quan no tens ni idea de mecanica tots et semblen iguals de bons o mes ben dit, de dolents. Despres de moltes trucades i de veure alguns cotxes i els seus curiosos amos (mexicans amb el cos plens de tatoos i amb la N de nortenyo tatuada a la barbeta... signe de pertinenca a una de les bandes mes criminals del nord de california), vam acabar comprant un Ford Explorer a un home que semblava prou honest.
La historia es la seguent: ens ensenya el cotxe, donem una volta, ens diu els pros i els contres, ens rebaixa el preu, paguem i marxa. Ens quedem xerrant i quan el volem engegar, no engega. Tornem a provar. Tampoc. Comenca el panic. Tornem a provar. Tampoc. Ara ja entra el canguelo. Per dins ens recorre una por que ens diu, ens han timat. Pero com podia ser que 5minuts abans funciones i ara no?



Finalment, el nostre amic, fent de Sherlock Holmes de mecanica elemental, comprova que cap llum del cotxe s encen i anem a comprar una bateria. S engega a la primera. Uffff.

Ara creuem el dits per a que duri aquests propers tres mesos.
Dema comencem la ruta. Deixem, amb pena, Santa Cruz, on el Joan ja ha fet una mica de rehabilitaci'o (especialment acupuntura, que li ha anat super be per desinflar el turmell) i agafem la carretera cap al sud per anar a Kings Canyon i Sequoia. Despres enfilarem cap al Grand Canyon i d alla a Colorado.
On the road again!

diumenge, 9 de desembre del 2012

El nostre arbre de nadal reciclat / Our recycled Christma's tree


Aquest cap de setmana hem preparat l'arbre de Nadal!
Hem aprofitat un parell de capses de cartró i les hem convertit en el nostre arbre!
Aquí us expliquem com ho hem fet:
1. Agafem les capses i hi dibuixem la silueta de l'arbre. Cal pensar que són dues estructures idéntiques i que una es munta a sobre de l'altra.

2. Amb un cúter retallem el perfil.


3. Copiem la silueta al segon cartró per fer la segona estructura de l'arbre.

4. A una de les estructures li fem un tall des de la punta de dalt de l'arbre fins gaire bé a la meitat. (longitudinalment de dalt a baix).
Fem un tall longitudinal

5. A l'altra estructura també li fem un tall però de baix a dalt fins al punt on acabava el tall de la primera estructura.
6. Pintem l'arbre!


7. Deixem assecar.
8. Muntem una estructura sobre de l'altre i el decorem!



diumenge, 25 de novembre del 2012

2 anys! 2 years!


No direm el topic de "Què ràpid que passa el temps!" perquè realment tenim la sensació que els 2 anys del Nil han tingut molts moments i tots ells els hem viscut molt intensament. En fer un any el Nil va deixar la teta i això ja va suposar un canvi molt interessant i un alliberament per a mi! :-) Als 10 mesos ja es va començar a aixecar però a l'any va començar a posar el pas en ferm i ara ja corre, salta, bota i s'enfila per les roques. Ara bé, el més divertit, sens dubte, és sentir-lo xerrar. No para, parla pels descosits. Li encanta repetir paraules i fa barreges molt divertides. Cada dia és més independent en el joc i li encanta fer construccions, anar en la seva bici sense pedals o jugar a la cuineta que li han regalat les iaies. Una abraçada a tots i totes!
Podeu veure més fotos aquí

Tatiana, Joan i Nil

 Dear friends, Nil turn 2 last november. It's been a great year. We enjoyed some much watching him growing up. He started his first year walking his first steps and now he can run, jump and even climb small boulders (his dad is very proud ;-).  But the funniest is listen to him. He yaps
, he loves repeting words (he just learnt some words in English: hello, bye bye, thank you, knock knock!, pumpkin, blow!) and he mixes languages (spanish, catalan) which turns on in funny sentences. Every day is more and more independent when playing, he loves building up or playing with the little kitchen grandmas gave him for his birthday... and he loves riding his great bike!

 Take care!
Watch more photos here
 Love you all,
Tatiana, Joan and Nil



Montroig del Camp